Per poder realitzar la meva valoració del procés de
pràctiques crec que he de començar exposant quin era el nivell d'expectatives
que tenia a l'inici, per així poder acabar determinant si s'han complert o no.
El meu centre de pràctiques és RATIO, com heu pogut
llegir al llarg del blog, aquest el vaig escollir jo. Pensava que seria una
bona experiència centrar-me en un àmbit amb el que no havia interactuat gaire,
les discapacitats intel·lectuals. Les meves expectatives a l'inci eres altes,
ja que estava molt il·lusionada en treballar amb usuaris d'aquestes
característiques i estava totalment preparada per aprendre tot el que hem
podien ensenyar, tot i que jo no deixava d’estar nerviosa, per l’incertesa de
no conèixer l’àrea d’actuació.
Un cop vaig tenir el primer contacte amb la meva tutora
de pràctiques les meves expectatives van canviar, encara van augmentar més,
després de que m’expliqués sobre quins projectes treballaven, la filosofia i
finalitats del centre, usuaris d'aquest, entre altres aspectes que he deixat
assentats en l'explicació i definició de l'entitat, al principi del blog.
De manera que partia d'una base d'expectatives molt altes
i positives, on el meu objectiu principal era aprendre de tot i de tothom.
Aquesta actitud penso que es bona, ja que així tens una predisposició ferma cap
al que has de fer, tot i que per la part contrària crec que és perillosa, ja
que després pot causar grans decepcions.
A mida que van anar succeint les pràctiques i les
activitats les meves ganes de continuar aprenent no van canviar, he tractat amb
molts grups d'oci i grups de respirs urbans, és a dir, he conegut a molts
monitors, coordinadors i usuaris i sempre m'han acollit amb un somriure i una
actitud propera, fent-me partícip del grup.
He pogut comprovar moltes maneres de treballar sobre les
discapacitats, les quals he après de cada grup de monitors, m’han ensenyat
diferents i diverses teràpies, activitats i nivells de discapacitat, a més he
de reconèixer que he aprés molt dels usuaris, sobretot a tenir una mirada més
humana.
A través de les meves paraules ja es percep que la meva
valoració és molt positiva envers les pràctiques, he assimilat moltes tècniques
i coneixements del món de la discapacitat i l'educació, he conegut a molta
gent, he gaudit de les activitats i tasques a desenvolupar i sobretot he aprés
a ser més professional. Al llarg de les meves entrades al blog s'ha pogut
comprovar quins eren els meus pensaments, sensacions i sentiments; cadascuna de
les activitats realitzades ha estat positiva i molt enriquidora cap a la meva
persona, de la mateixa manera que jo també espero haver aportat una mica de mi
i dels meus coneixements a cada grup amb els que he compartit tal experiència.
Al principi, tal i com he dit, tenia moltes expectatives,
però tot i així no pensava que acabaria tan satisfeta de les meves primeres
pràctiques de psicopedagogia. Aquest
no és el punt i final del meu blog, no diré un adéu per acomiadar-me, sinó que
serà un fins aviat, perquè tornaré a reobrir aquest blog amb el segon procés de
pràctiques, amb el qual espero continuar aprenent i gaudint del món de la
psicopedagogia.
