lunes, 3 de junio de 2013

Valoració del procés de pràctiques

Per poder realitzar la meva valoració del procés de pràctiques crec que he de començar exposant quin era el nivell d'expectatives que tenia a l'inici, per així poder acabar determinant si s'han complert o no.

El meu centre de pràctiques és RATIO, com heu pogut llegir al llarg del blog, aquest el vaig escollir jo. Pensava que seria una bona experiència centrar-me en un àmbit amb el que no havia interactuat gaire, les discapacitats intel·lectuals. Les meves expectatives a l'inci eres altes, ja que estava molt il·lusionada en treballar amb usuaris d'aquestes característiques i estava totalment preparada per aprendre tot el que hem podien ensenyar, tot i que jo no deixava d’estar nerviosa, per l’incertesa de no conèixer l’àrea d’actuació.

Un cop vaig tenir el primer contacte amb la meva tutora de pràctiques les meves expectatives van canviar, encara van augmentar més, després de que m’expliqués sobre quins projectes treballaven, la filosofia i finalitats del centre, usuaris d'aquest, entre altres aspectes que he deixat assentats en l'explicació i definició de l'entitat, al principi del blog.
De manera que partia d'una base d'expectatives molt altes i positives, on el meu objectiu principal era aprendre de tot i de tothom. Aquesta actitud penso que es bona, ja que així tens una predisposició ferma cap al que has de fer, tot i que per la part contrària crec que és perillosa, ja que després pot causar grans decepcions. 

A mida que van anar succeint les pràctiques i les activitats les meves ganes de continuar aprenent no van canviar, he tractat amb molts grups d'oci i grups de respirs urbans, és a dir, he conegut a molts monitors, coordinadors i usuaris i sempre m'han acollit amb un somriure i una actitud propera, fent-me partícip del grup.
He pogut comprovar moltes maneres de treballar sobre les discapacitats, les quals he après de cada grup de monitors, m’han ensenyat diferents i diverses teràpies, activitats i nivells de discapacitat, a més he de reconèixer que he aprés molt dels usuaris, sobretot a tenir una mirada més humana. 

A través de les meves paraules ja es percep que la meva valoració és molt positiva envers les pràctiques, he assimilat moltes tècniques i coneixements del món de la discapacitat i l'educació, he conegut a molta gent, he gaudit de les activitats i tasques a desenvolupar i sobretot he aprés a ser més professional. Al llarg de les meves entrades al blog s'ha pogut comprovar quins eren els meus pensaments, sensacions i sentiments; cadascuna de les activitats realitzades ha estat positiva i molt enriquidora cap a la meva persona, de la mateixa manera que jo també espero haver aportat una mica de mi i dels meus coneixements a cada grup amb els que he compartit tal experiència. 

Al principi, tal i com he dit, tenia moltes expectatives, però tot i així no pensava que acabaria tan satisfeta de les meves primeres pràctiques de psicopedagogia.  Aquest no és el punt i final del meu blog, no diré un adéu per acomiadar-me, sinó que serà un fins aviat, perquè tornaré a reobrir aquest blog amb el segon procés de pràctiques, amb el qual espero continuar aprenent i gaudint del món de la psicopedagogia.

Laura

Un video per oferir a les aules

Abans d'oferir la meva valoració final del Practicum I, m'agradaria compartir amb vosaltres aquest vídeo, el qual es molt dinàmic i atractiu per poder treballar les discapacitats a les aules dels centres educatius. Ja que és des d'aqui on hem de treballar i lluitar cap a la normalització i integració a la societat de persones discapacitades. 


Animo a tothom a que el veieu i l'utilitzeu per així treballar per un món millor.

El meu segon respir urbà (diumenge)


El diumenge vaig tornar a l’alberg per trobar-me amb el mateix grup del respir. Vaig anar ben aviat pel matí, per poder aprofitar bé el dia. Tots junts vam decidir quina activitat desenvoluparíem. Com feia tant bon dia van pensar que seria una bona idea anar a passejar per la platja i a dinar per el passeig marítim. A l’alberg ens vam preparar per marxar i després vam fer dos grups, un va agafar l’autobús que els portava a la platja i la resta va agafar la furgoneta, on anaven els nois i noies que necessiten més suports. Ens vam reunir a prop de les torres Mapfre. Tots junts van anar a passejar per la platja de la Barceloneta i pel passeig marítim, a estones havíem de seure a l’ombra perquè feia molta calor i els nois es cansaven sovint.

Un cop va ser l’hora de dinar van tornar a realitzar votacions per veure que es dinava, van donar dos opcions per acotar l’àmbit de decisió: pizza o hamburguesa, de manera que finalment els nois van pensar que seria millor pizza, els hi venia més de gust. Així que mentre que continuàvem passejant vam anar buscant un lloc per dinar. Vam trobar al Passeig una pizzeria que ens va agradar, així que ens vam seure per començar a recuperar les forces, gaudint de diferents pizzes i begudes fresques.

Un cop vam acabar ens vam disposar a marxar cap a l’alberg, en furgoneta i autobús, així acabaríem de passar el dia allà, com feia tan bona tarda vam estar tots als voltants de la casa, on hi feia una temperatura molt agradable, vam estar xerrant entre tots, els nois estaven molt participatius i actius. Un cop va ser l’hora de berenar la coordinadora amb dos dels joves van anar a comprar uns gelats, per així fer un fi de festa ben dolç. Quan vam acabar es van preparar perquè les famílies estaven a punt d’arribar. Es fa un traspàs d’informació a cadascun d’ells, comentant les activitats realitzades i els aspectes i fets més importants a ressaltar. 

Un cop els monitors es queden sols fan una valoració general del respir urbà, la qual va ser molt positiva, pensen que ha estat un cap de setmana molt enriquidor, el qual ha estat productiu, tant per els joves com per ells. Des de la meva perspectiva crec que ha anat molt bé, no hi ha hagut cap incident i els joves es mostraven contents i amb ganes de repetir aquesta sortida.

Tal i com he anat repetint a les meves entrades al blog, sobre aquest cap de setmana, he de dir que vaig tenir una gran acollida per part del grup. He continuat aprenent de la mà dels monitors i dels participants del grup, amb els quals espero retrobar-me en respirs futurs, durant el Practicum II.

El meu segon respir urbà (dissabte)


Aquest cap de setmana vaig realitzar el meu segon respir urbà. Tant el dissabte com el diumenge vaig estar amb el mateix grup que l’anterior respir i la mateixa coordinadora, l’únic que va variar van ser els monitors. El grup estava composat per vuit participants, cadascun amb les seves característiques i  necessitats, els suports que requereixen per disminuir les seves necessitats també són diferents i diversos, però junts són un gran grup, el qual denota companyonia, amistat i molt bon rotllo. 

L’alberg on es van quedar a dormir i on vam passar algunes estones del cap de setmana va ser al mateix que el cop anterior: a l’alberg Mare de Déu de Montserrat, al passeig Mare de Déu del Coll. És un lloc que acull als joves molt bé i que els oferta tot els serveis necessaris per estar bé. El dissabte hem vaig trobar amb ells a l’alberg i tots junts vam decidir l’activitat que realitzaríem. La gran majoria va votar per anar a passar el dissabte a les festes de la Teixonera, al Carmel. 


 Per anar vam fer dos grups, un d’ells va anar caminant des de l’alberg fins a la festa i la resta vam anar en la furgoneta de RATIO. Ens vam trobar a la plaça Cosmos ja que en aquest lloc oferien una sèrie d’activitats per a joves i nens. Van muntar inflables i van crear diferents tallers, tant de jocs com de manualitats, pintures facials, entre altres. A més va haver una gran animació amb música. Els joves s’ho van passar molt bé, gaudint de tot el que oferia la festa. Va ser una activitat molt incitadora per poder relacionar-se entre ells i amb altres persones i monitors externes al grup de RATIO. Van participar de manera espontània i dinàmica, deixant-se portar per les seves emocions. 
 
Després vam anar a berenar a un bar proper i a descansar una mica a l’ombra, ja que va ser un dia de molta calor. Un cop ens vam refrescar vam fer diferents torns per anar en la furgoneta de l’associació, perquè els participants estaven molt cansats i no tenien gaires ganes de caminar, per tornar a l’alberg. Un cop ens vam reunir tot allà es van preparar per sopar i jo vaig marxar, fins el dia següent que hi tornava per continuar amb les activitats.

Ens ho vam passar tots junts molt bé i  vam gaudir de tot el que ens va succeir. Tal i com hem va passar l’altre vegada hem van fer una gran rebuda, els nois i noies ja m’esperaven i jo estava molt contenta de retrobar-me amb tots ells un altre cop, ja que tenia molts bons records de la primera vegada que vaig passar un cap de setmana amb ells. La coordinadora i els monitors hem van tractar com una monitora més i hem vaig sentir molt còmode. Com ja els coneixia i sabia quins eren els suports que necessita cadascú estava més relaxada. Per tant, la meva valoració personal va ser molt positiva, vaig sentir que els meus aprenentatges professionals augmentaven per moments, degut a que m’ensenyen i aporten molts punts i referències cadascú dels participants del grup.