L'autodeterminació en alumnes amb discapacitat intel·lectual

Faig una petita entrada per convidar-vos a llegir aquest article, el qual tracta la autodeterminació en alumnes amb discapacitat intel·lectual. Hem sembla molt interessant, a més dins de l'associació en la que realitzo les pràctiques li donen molta importància a la autodeterminació i a la pròpia presa de decisions, per això he estat buscant informació i he trobat aquest article molt idoni pel context en el que hem situo, per això vull compartir-ho amb vosaltres; el podeu trobar en aquest link:

Autodeterminació i aprenentatge en alumnes amb discapacitat intel·lectual

Laura

Dia al parc d'atraccions: Tibidabo

Continuo incrementant les entrades d'aquest blog, a mida que vaig realitzant més activitats amb l'associació RATIO. Ahir, dissabte dia 25 vaig tornar a repetir amb el grup anterior, amb els quals vaig anar a veure el partit del Barça B. Els monitors van decidir que hi tornés amb ells a realitzar una altra activitat, ja que vam connectar molt bé, tant amb ells com amb els joves que hi participen en aquest grup d'oci.

L'activitat que vaig realitzar amb ells durava tot el dia, ja que vam anar al parc d'atraccions el Tibidabo. Vam gaudir molt d'aquest dia perquè vam viure diverses i moltes emocions.

Vam quedar amb els joves a la porta principal del parc, els familiars de cadascú s'encarregava de portar-lo fins allà. Un cop ens vam reunir tot el grup vam treure les entrades i col·locar les polseres que ens permetrien pujar a totes les atraccions.

Després vam dinar, vam portar carmanyoles i entrepans, un cop recollit i preparat vam començar a recórrer el parc, vam anar pujant en cada atracció que ens trobàvem. L'únic que havíem de mirar era el nivell de por o de sorpresa que podia causar cada atracció, per així valorar quins joves podien o no pujar. Però de manera general he de dir que els joves van ser molt valents i atrevits perquè van pujar gairebé a totes les atraccions. Hi va haver en algunes (les que causaven més vertigen) que dos dels participants de tot el grup van preferir no pujar.

Algunes de les atraccions que vam provar van ser: guri-guri, la mina d'or, la muntanya russa, el carrusel, el cinema 3D, l'huracà, els cotxes bojos, el tren, entre altres. Cadascuna d'elles va aportar que el dia fos molt divertit. Els nois i noia van estar molt contents tot el dia. Totes les novetats que anaven descobrint era una nova emoció.

A les vuit de la tarda els pares venien un altre cop a la porta del Tibidabo per recollir als joves. La emoció encara no la podien contenir, i així va ser com van rebre als pares: explicant tot el que havia passat aquell dia i en tot el que havien pujat.

La valoració de l'activitat és molt bona, degut a que ha estat un dia perfecte, els monitors i els joves estan molt contents amb aquesta activitat, perquè han comprovat que han passat un gran dia, ple de sorpreses, a més han pogut experimentar amb les seves emocions i sensacions.

La meva valoració personal coincideix amb la del grup d'oci: va ser un dia fantàstic! He connectat molt bé amb aquest grup i amb cadascun dels seus components.  L'únic que m'agradaria reconèixer és que no hi ha grans mesures per discapacitats, és a dir, hi ha barreres arquitectòniques, no a les estructures del parc però si a les atraccions, és a dir, per poder muntar-se, aquest hauria de ser un aspecte a millorar, tot i això he de dir que va ser un dia genial i molt productiu.

Laura

Partit del Barça B

Aquest passat dissabte dia 20 vaig anar amb un grup d'oci molt especial de RATIO. És un grup que tot i ser petit té una relació molt intensa: són amics des de petits, sempre han fet tot junts, han anat a l'escola, als tallers, als esplais,... les famílies d'aquests també tenen una relació molt profunda. Ells no són companys, són amics. 

És un grup de joves, gairebé tot nois, menys una noia que va ser la única que ha entrat nova, comprenen les edats de 20 a 24 anys, cadascú té unes característiques, una discapacitat i unes necessitats diferents però els mantenen junts per les seves relacions inicials. 

Els monitors també tenen una gran relació d'amistat, ja que durant la setmana també treballen junts, fet que els fa crear una major font d'informació sobre ells mateixos i els seus processos d'ensenyament. La relació que van crear amb mi també va ser molt especial, degut a que hem van acollir com si fos una educadora més, els hi estic molt agraïda.

L'activitat va consistir en anar a veure un partit del Barça B al miniestadi. Les entrades les va regalar el propi estadi a l'associació perquè els joves hi poguessin gaudir d'aquest partit: Barça B - Alcorcón. 

Un cop vam quedar els nois estaven molt emocionats, portaven elements per poder animar al seu equip (gorres, banderes, samarretes,...). Vam agafar el metro per arribar a l'estadi, un cop allà vam entrar i ens vam seure a les grades disposats a gaudir d'un gran partit!

Els nois van cantar sense parar per animar el seu equip, se'ls veia molt contents i emocionats. Sobretot quan el Barça va marcar un gol. Finalment el resultat del partit va ser empat però l'alegria de veure al Barça ja els hi va ser suficient. Abans de tornar cap a la plaça de RATIO vam fer una parada al Mc Donald's per així poder berenar. Tot just acabar vam tornar al metro per tornar cap a casa. 

Els monitors estaven molt contents perquè al veure que la valoració de l'activitat era molt positiva van pensar que era una gran activitat per tornar a repetir amb els joves. La meva valoració personal també és molt positiva. Penso que és un grup amb moltes possibilitats i potencialitats. Al ser tan diversos hi ha una gran font de coneixement amb la qual ens nodrim els propis monitors. He gaudit molt i m'ha semblat un gran grup, tot el conjunt en general. Espero repetir amb ells per poder continuar enriquint-me de les seves característiques i peculiaritats.

Laura

Un diumenge de relax

El diumenge vaig tornar a anar amb un grup d'oci de RATIO. En aquest cas era un grup amb intel·ligència límit d'adults, els quals tenen entre 19 i 32 anys. Era un grup molt alegre i espontani, tot i que una de les participants era molt reservada.

Ens vam trobar a les deu a la plaça de RATIO, des d'allà vam anar en metro fins al port olímpic, on hi ha un gran espai de piscines, on es poden desenvolupar diferents tipus de teràpies, per tant l'activitat consistia en anar a un spa.

Ens van separar en dos vestuaris, perquè era un grup mixt, vam preparar-nos amb tots els elements imprescindibles: el banyador, el gorro i les xancles i ens vam disposar a relaxar-nos. Inicialment vam anar a un circuit d'aigües calentes, les quals tenien fonts amb diferents pressions i intensitats, en aquest espai també hi havia un jacuzzi. A més durant l'estada allà vam passar per piscines d'aigua freda, calenta, jacuzzi, sauna, banys humits, entre altres. Vam relaxar-nos molt i a més una de les noies va animar-se a fer aquagym, perquè a una de les piscines s'oferia aquesta activitat. Tot just quan va passar tot el temps ens vam tornar als vestuaris per dutxar-nos i arreglar-nos per marxar. Així que un cop vam acabar vam tornar al metro per tornar a casa.

Va ser una activitat molt satisfactòria, molts dels grups d'oci la realitzen sovint, però jo encara no l'havia realitzat. Vaig poder comprovar que és una activitat que gaudeixen molt els participants, la utilitzen per poder canalitzar les emocions i les sensacions. Penso que és un recurs molt productiu i interessant, gràcies a aquesta la situació els participants es normalitza i es senten integrats dins de l'entorn de la resta de banyistes.

Els suports requerits per aquests eren intermitents i puntuals, ja que eren autònoms i molt independents. Tenen una relació d'amistat i molt propera. Els coordinadors són molt afectuosos i hem van fer una gran acollida.

La valoració de l'activitat és molt positiva, ja que vaig gaudir molt de tots i cadascun dels moments.

Laura

Patinant sobre gel

Va ser la meva primera experiència amb un grup de petits adolescents, els participants tenen entre 14 i 15 anys. Són pocs, un total de nou, tot i que a l'activitat només hi van assistir sis nens. La seva característica principal és que tenen intel·ligència límit, els suports eren intermitents i puntuals en el temps, degut a que eren molt autònoms. Aquest grup es va crear per necessitat i demanda per part de les famílies, ja que no hi havia cap grup que es detallés en aquesta franja d'edat.

El coordinador d'aquesta activitat va ser en Raimon, el qual hem va fer un traspàs d'informació dels participants, les actuacions a realitzar, entre altres, a més de fer una presentació de cadascú dels nens perquè ens coneguéssim i ens fem una bona acollida. Els altres monitors que van reforçar el grup van ser: l'Aïna i el Javi.

L'activitat era anar a patinar sobre gel els alumnes havien d'anar ben abrigats, amb jerseis i guants. Vam quedar tots a la plaça que hi ha al costat de l'associació, després de reunir a tots els nens i de fer les presentacions pertinents ens vam dirigir al metro per anar a patinar a les pistes de gel del Camp Nou.

Un cop allà vam preparar als alumnes i directes a la pista de patinatge, s'ho van passar molt be, tot i que els hi feia una mica de por caure. sortien a seure sovint, per poder descansar. Un cop es va acabar el temps de fer exercici van canviar-se i vam sortir fora, on van berenar, entrepans i sucs que ells mateixos portaven de casa. Un cop acabat tot vam tornar al metro i tornar a la plaça on estaven els familiars esperant per recollir als adolescents.

La valoració d'aquesta activitat és molt positiva, ja que he pogut observar un altre grup d'oci de RATIO amb característiques molt diferents i realitzant una activitat dispar a la resta. Les persones que formen part del grup hem van tractar molt be i hem van fer gaudir d'un gran dia de pràctiques, per tant, dins de la línia que estic mostrant en aquest blog, torno a dir que gràcies a aquestes experiències estic aprenent molt com a professional.

Un cap de setmana de Respir urbà (diumenge)

Aquest dia va ser el segon que vaig compartir amb ells, vaig anar ben d’horeta, perquè ens esperava un dia intens. Els nois i noies estaven emocionats perquè ja s’acabava el respir, aquell mateix dia a la tarda tornaven a casa seva. Quan vaig arribar els monitors hem van fer un petit traspàs d’informació sobre com havia anat la nit.

Feia molt bon dia per tant van decidir anar a fer una volta pel Passeig Marítim i la Barceloneta. El transport va ser en metro i autobús i un altre grupet en la furgoneta de RATIO, tal i com vam fer el dia anterior. Un cop allà vam passejar observant el paisatge: la platja, els vaixells,... gaudint del dia tant soleiat que vam tenir. Després vam fer una primera parada a una terrassa per prendre un gelat, així descansàvem i ens refrescàvem. Tot seguit vam continuar passejant fins arribar a la segona parada, el Mc Donald’s, on dinaríem. Ells mateixos van decidir aquest lloc per dinar així que estaven molt contents. Cadascú va escollir el menú que més li venia de gust. Quan vam acabar de dinar i vam reposar una mica ens vam posar en marxa per tornar a l’alberg, ja que a les sis de la tarda els familiars vindrien a recollir-los.

Un cop a l’alberg es van encetar activitats diverses per realitzar-les abans de que marxessin. Algunes d’elles van ser: veure la televisió, jugar a les cartes, fer nua xerrada a l’aire lliure, pintar-se les ungles,... Un cop van donar les sis van venir els familiars a recollir-los i van marxar. Al finalitzar l’activitat els monitors van fer una petita valoració la qual va concloure com un gran cap de setmana.

La meva valoració global del cap de setmana és que ha estat perfecte, vaig gaudir moltíssim de tots els dies que vaig compartir amb ells. Tant els nois i noies com els monitors hem van fer una acollida increïble i entre tots hem van tractar com a una monitora més. Valoraven els meus comentaris i propostes. A més he d’afirmar que vaig aprendre molt de tots i cadascun dels participants. Des d’una perspectiva Professional dir que m’ha ajudat a augmentar els coneixements previs que ja tenia i ha focalitzar els específics de l’àmbit sociocomunitari.

Laura

Un cap de setmana de respir urbà (dissabte)

El cap de setmana del 20 i del 21 d'abril vaig participar en un respir urbà, en el qual participen 13 adults discapacitats. S'allotgen a un alberg de Barcelona, en aquest cas va ser a Mare de Déu del Coll i durant tot el cap de setmana realitzen activitats per la ciutat.

Alberg Mare de Déu del Coll 

Jo vaig arribar el dissabte després de dinar i vaig establir relació amb el grup, ens vam conèixer, igualment als monitors, aquests eren cinc. Una d'ells, la coordinadora, la Jose, hem va fer una gran rebuda i vaig sentir-me molt properes a tots ells. 

Inicialment vam fer l'entrada a l'alberg, es van traslladar les bosses i maletes a cadascuna de les habitacions fent així la repartició de llits. 

Després ens vam dirigir a fer l'activitat que ells mateixos havien escollit: anar al Parc de la Ciutadella a la Festa de la Terra. Ens vam traslladar fins allà en dos grups, uns quants (els més autònoms) van anar en autobús i metro i la resta en furgoneta, la qual pertany a l'associació. Era un grup molt heterogeni, cadascú tenia unes característiques diferents i unes necessitats i suports dispars, però a la vegada els unia el fet de ser autònoms.

Un cop ens vam retrobar al parc vam fer una volta tranquil·lament veient les paradetes i performances que hi havia organitzades. Seguidament vam anar a un espai reduït de gespa per prendre un refresc i descansar una mica, ja que havíem de tornar a l'alberg per sopar. Aquest cop vaig fer la tornada en metro, per així poder veure els dos mètodes de transport diferents que utilitzen. Tot el procés va anar molt bé, ens ho vam passar molt be.

 

L'únic que m'agradaria remarcar és la poca reducció d'obstacles que hi ha al transport i a les vies públiques, ja que portàvem una noia en cadira de rodes i en aquest moment observant la situació és quan realment t'adones de les barreres arquitectòniques presents a la ciutat.   

un cop els vaig deixar a l'alberg, a punt per sopar jo ja vaig marxar, fins el dia següent que continuaria el respir.

La valoració d'aquest primer dia és perfecte, vaig gaudir moltisim de les activitats realitzades i del grup en si, ham van fer una acollida immillorable i vaig aprendre en gran qualitat i quantitat tant dels monitors com dels propis participants.

Laura